La paradoxa de Teseu. El vaixell d’en Teseu.

Al llarg del temps, Teseu en el manteniment del seu vaixell reemplaça cada taula de fusta una a una – anomenarem a aquest primer vaixell com vaixell A. Emperò, conserva les taules substituïdes del vaixell A i alhora reconstrueix amb aquestes un nou vaixell, anomenat vaixell B. Al final d’aquest procés en Teseu té dos vaixells. Quin és el vaixell original d’en Teseu?

Aquesta famosa paradoxa tracta sobre la identitat dels cossos i la constitució material dels mateixos. S’associa a Plutarc (46-120 aC) encara que no es sap ben bé la seva autoria. Va ser llargament discutida pel filòsof Thomas Hobbes (1588-1679) en De  Corpore.

Hi ha dues maneres d’entendre la paradoxa. Per una banda si les taules velles han estat descartades o deixades en una pila, només es tendria un sol vaixell. I a pesar dels continus canvis en la seva constitució el vaixell A hauria mantingut la seva pròpia identitat i hauria romàs existent contínuament. Si un sol petit canvi en una taula significa que el vaixell ha estat reemplaçat per un altre, molt poques coses romandrien elles mateixes més d’un parell de segons. Nosaltres mateixos en seríem un exemple, ja que la nostra pròpia constitució molecular canvia constantment de mica en mica. Inclòs la pèrdua de les cames o dels braços no significa la destrucció de la identitat de la persona. Per tant, sembla clar des d’aquest context que el vaixell A seria l’original.

No obstant, en un altre context sembla més natural que el vaixell B sigui l’original. Suposem que el vaixell A d’en Teseu està fet molt malbé i necessita una reparació íntegra. Decideix reemplaçar cada taula per una de més barata i a més les taules reemplaçades són novament reparades i reconstruïdes en el nou vaixell B. No sembla més natural que el seu vaixell original sigui el B?

Per últim tenim que hem anat construint el vaixell B al mateix temps. Mentre es restaura parcialment el vaixell A només es té un sol vaixell -el vaixell A- el qual no té cap problema d’existència ni d’identitat fins que el vaixell B es completa. Per tant, quan el vaixell A, deixa de ser l’original? De sobte el vaixell B passa a ser el vaixell original d’en Teseu o hi ha una discontinuïtat en l’existència del vaixell? Hi podria haver tal discontinuïtat en l’existència d’un ésser?

També hi ha  l’opció de que B és igual a l’original vaixell A. I per tant, no fa falta determinar en quin moment es canvia d’un a l’altre o si són diferents. Però d’un sol vaixell es passa a tenir-ne dos? Serien dues existències individuals o la mateixa identitats duplicades? De la mateixa manera que un nin no es converteix en adult d’un dia per l’altre, excepte per motius que tenen a veure amb les lleis.

Com es veu, segons els contexts la resposta pot variar en una opció o en una altra però sí que és cert que no existeix misteri en el que haurà passat amb el vaixell, o sí? Suposem que el vaixell A estava assegurat, una vegada en Teseu fa tot el procés de reconstrucció, quin seria el vaixell que tendria assegurat? Com ho determinaries tu?

Anuncis
La paradoxa de Teseu. El vaixell d’en Teseu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s